Per què

Vivim en un món d’aïllament, on cadascú mira només per ella mateixa, on l’interés propi és el (suposat) motor de l’interés comú. La nostra experiència, la nostra historia i el sentit comú ens deixen clar que juntes podem més que cadascú mirant-se al seu melic. El liberalisme ens ha construït una visió de la llibertat restrictiva, “la meva llibertat acaba on comença la teva”, la llibertat entesa com suma zero, per jo ser més lliure li he de treure llibertat als altres. Aquesta no és la nostra llibertat, la nostra llibertat és la que ens permet fer, la potència de fer allò que somiem fer, i juntes podem més, la nostra llibertat comença amb els altres.

Volem recuperar el valor de les coses senzilles, el valor d’ús. Per nosaltres un tomàquet o un pa, no són una mercaderia, un objecte que només es produeix pel seu valor de canvi. Per nosaltres un tomàquet és un fruit d’una planta per alimentar-nos, el valor que té és allò per al que ens serveix, i alhora el seu paper dins l’ecosistema que el genera. D’on ve la llavor, l’aigua i els nutrients que l’alimenten, quines mans el cuiden, en quin sòl creix, quins insectes la pol·linitzen, … i quines relacions es generen entorn la cura d’aquesta. Avui en diem agroecologia, però en realitat és recuperar una relació amb allò viu, i en allò que ens alimenta, que sabem que no és nova.

Volem recuperar les nostres mans per transformar el món, a l’obrador o a l’horta; el tacte, l’olor, la vista … volem estar a l’exterior en contacte amb la natura, volem posar en joc el nostre cos per fer allò que ens alimenta.

El capitalisme especialitza els territoris, separant-los entre ells i parcel·lant les nostres vides: on es dorm, on es treballa, on es compra i on es menja. Això trenca els territoris i les vides. Des de la revolució industrial, i molt especialment des de la revolució verda, hem vist com el món rural es despoblava, el camp retrocedia, mentre les ciutats i la contaminació creixia. Tenim un territori despoblat i desatès que no pot ser defensat de les ambicions especuladores d’aquest sistema.

Volem recuperar una relació amb el territori de sosteniment, de cura mútua, de custòdia, de sobirania. Volem reconstruir formes de vida que ens arrelin al territori, entès com els animals, les plantes, les persones, la cultura, la història, els rius … no com un paisatge sinó com un ecosistema del qual en som part i que ens sustenta.