Som GraMa

En sòls durs i compactats la grama és de les poques plantes capaces d’esquerdar-lo per obrir-se pas i fer arribar la vida a les seves entranyes. Els rizomes s’encarreguen de compartir l’energia que obtenen per poder donar llum a nous brots i estendre la xarxa subterrània. És l’origen de la vida en un sòl erm. Una vida que permetrà que visquin altres vides.

Les persones que hi ha rere de GraMa volem fer brotar allò que sembla que no té cabuda en aquest món:

  • VIDES EN COMÚ: Volem compartir el nostre sosteniment en base al suport mutu, alhora que ens donem temps per participar de les lluites que facin d’aquest món un lloc on viure.
  • DURÍCIES A LES MANS: Reivindiquem la feina feta amb les mans per les coses bàsiques per a la vida amb oficis que respectin els cicles de la natura i l’equilibri del nostre ecosistema.
  • TERRITORI: Som una vida més dins l’ecosistema natural i social que habitem; territori que ens alimenta, territori que cuidem i defensem.

Per fer-ho possible elaborem pa i verdures per alimentar les nostres veïnes i veïns.

Qui som?

Som un equip de motivades que volem posar en comú les nostres vides, recuperar la feina amb les mans i ser part del territori que habitem, cuidem i defensem. Volem integrar el nostre sosteniment material amb la lluita per canviar aquest món i volem fer-ho alimentant les nostres veïnes amb aliments sans i nutritius integrats al territori.

Som GRAMA
Pioneres que trenquen el sòl opressiu on hem nascut, per permetre que altres formes de vida hi puguin arrelar. Volem treballar incansablement sobre el present per acollir més vida en un futur.   
Som GRA en MA
Llavors que sembrem i germinen. Llavors que fan plantes i fruits i noves llavors. Llavors que  molem per fer farina. Farina que fermenta i forn que transforma els llevats en pa. Aliments que ens alimenten el cos i l'esperit, que alimenten el territori. Aliments que nodreixen unes relacions de proximitat i veïnatge. Veïnatge que ens reapropiem del control sobre les nostres vides. Vides vivibles i integrades als cicles de la natura.
Som un GRAM d'Autonomia
Un granet de sorra a favor de l'autonomia, de l'autoorganitzacio i la comunitat enfront de la dominació i de la opressió.
Som GRAMA
Perquè fa molt anys que convivim amb ella a l'hort, i tot i els mals de cap que ens provoca, li tenim un agraïment i una certa admiració.

Per què?

Vivim en un món d’aïllament, on cadascú mira només per ella mateixa, on l’interés propi és el (suposat) motor de l’interés comú. La nostra experiència, la nostra historia i el sentit comú ens deixen clar que juntes podem més que cadascú mirant-se al seu melic. El liberalisme ens ha construït una visió de la llibertat restrictiva, “la meva llibertat acaba on comença la teva”, la llibertat entesa com suma zero, per jo ser més lliure li he de treure llibertat als altres. Aquesta no és la nostra llibertat, la nostra llibertat és la que ens permet fer, la potència de fer allò que somiem fer, i juntes podem més, la nostra llibertat comença amb els altres.

Volem recuperar el valor de les coses senzilles, el valor d’ús. Per nosaltres un tomàquet o un pa, no són una mercaderia, un objecte que només es produeix pel seu valor de canvi. Per nosaltres un tomàquet és un fruit d’una planta per alimentar-nos, el valor que té és allò per al que ens serveix, i alhora el seu paper dins l’ecosistema que el genera. D’on ve la llavor, l’aigua i els nutrients que l’alimenten, quines mans el cuiden, en quin sòl creix, quins insectes la pol·linitzen, … i quines relacions es generen entorn la cura d’aquesta. Avui en diem agroecologia, però en realitat és recuperar una relació amb allò viu, i en allò que ens alimenta, que sabem que no és nova.

Volem recuperar les nostres mans per transformar el món, a l’obrador o a l’horta; el tacte, l’olor, la vista … volem estar a l’exterior en contacte amb la natura, volem posar en joc el nostre cos per fer allò que ens alimenta.

El capitalisme especialitza els territoris, separant-los entre ells i parcel·lant les nostres vides: on es dorm, on es treballa, on es compra i on es menja. Això trenca els territoris i les vides. Des de la revolució industrial, i molt especialment des de la revolució verda, hem vist com el món rural es despoblava, el camp retrocedia, mentre les ciutats i la contaminació creixia. Tenim un territori despoblat i desatès que no pot ser defensat de les ambicions especuladores d’aquest sistema.

Volem recuperar una relació amb el territori de sosteniment, de cura mútua, de custòdia, de sobirania. Volem reconstruir formes de vida que ens arrelin al territori, entès com els animals, les plantes, les persones, la cultura, la història, els rius … no com un paisatge sinó com un ecosistema del qual en som part i que ens sustenta.