30 de Gener de 2020

Nosaltres

Edu (1985)

Em vaig criar a les Borges Blanques (Garrigues), i des que tinc memòria he volgut viure al bosc o al camp. Als 18 anys vaig voler marxar a Barcelona a estudiar. Després d’11 anys a Barcelona on vaig conèixer la ciència (Llicenciatura de Física), però també la filosofia, la política i l’activisme; vam venir a viure al Baix Montseny on estic participant i gestant projectes comunitaris.

Sóc pare de dos fills que m’ensenyen cada dia. Feliç d’aquest regal que és la vida, enrabiat amb un sistema que la destrueix en totes les seves expressions, obsessionat per construir una altra forma de vida i content de poder compartir-la amb gent preciosa.

Jordi (1991)

Nascut a Barcelona, crescut entre el brunzit dels cotxes de l’Eixample, tan aviat com vaig aclarir quatre idees la cabra tiró pal monte. Així que actualment visc a Sant Pere de Vilamajor. Abans, vaig complir estudiant la carrera de sociologia, tot i que sempre he treballat en el món del lleure educatiu. Front a les frustracions per intentar fer d’aquest món un lloc habitable, m’aferro a allò que més o menys podem recuperar: els llaços comunitaris i el suport mutu, i el treball local que respecta el que ens envolta. Així que cultivar cuidant la terra consumint els mínims recursos fòssils per alimentar els meus veïns té molt sentit per a mi. Tot això, a ritme de guitarra, ja que la música és una important companya en aquest viatge.

Marina (1989)

He crescut a Chiclana de la Frontera (Càdis) una ciutat per definició però d’essència pueblerina on els camps de cultiu eren el seu paisatge. Amb 18 anys vaig decidir allunyar-me del camp per conèixer la vida a una ciutat de veritat, Barcelona, i estudiar Veterinària. Durant la carrera m’anava sentint més perduda per no encaixar. Poc a poc, s’anava despertant la sensació de voler marxar de la ciutat i del camí d’una feina i vida convencionals. En acabar la carrera, vaig anar a viure a Sant Antoni de Vilamajor a on vaig conèixer projectes que encaixaven més amb el que jo buscava. Així com vaig començar amb un peu dins d’aquests projectes, seguia treballant, des de veterinària fins a monitora a una granja escola passant per correus fent de cartera. Però tot i així no era suficient per mi, no li trobava sentit a haver de treure’m les castanyes del foc jo sola. Així es com estic ara aquí, engrescada en projectes comunitaris que m’omplen d’esperança i vida.

Camins (1987)

Creixo a Badalona alternant escola, música i bàsquet. Estudiant història participo a les lluites contra el Pla de Bolonya, des d’on coneixo diferents organitzacions socials de Barcelona on hi estaré durant 10 anys. De professió hostelera per alternar amb estudis, als 28 decideixo que no hi vull créixer més en aquest sector i començo a formar part de la Editorial Descontrol. Darrerament he començat una nova etapa al Montseny per alimentar la vida fora de la ciutat amb el contacte amb la terra i teixint vincles que permetin l’emancipació social de l’estat.