Avui aprofitem aquest espai per fer-vos 5 cèntims de les mobilitzacions de la pagesia que van començar fa poc més d’un mes aquí a Catalunya. Som conscients que les informacions que van aflorant són moltes i poden generar confusió. Cal partir de la base que al nostre territori la pagesia és molt diversa i fa molt temps que està desarticulada. Intentem posar-hi una mica de llum.
Aquesta onada de mobilitzacions pageses comença en altres països d’Europa, no per quelcom que estigui passant en concret de nou, sinó per l’acumulació de dècades d’abandonament de la pagesia. Aquestes reivindicacions arriben a l’Estat espanyol de la mà d’un sector del camp conservador, que convoquen manifestacions pel 6 de febrer. Una gran part de la pagesia catalana també se suma a aquestes mobilitzacions. Sota el nom de Plataforma 6F i Revolta Pagesa es produeixen talls de carretera; aquí al Vallès, es va aturar la C-17 durant hores. Alhora, comencen a sortir manifestos amb demandes que sovint són contradictòries entre elles. Al llarg d’aquests dies de mobilització les persones assistents comencen a organitzar-se i debatre quines són les reivindicacions comunes. Així, s’acaba conformant una sola entitat que aglutina gran part de la pagesia catalana i sindicats del sector, que es desmarca de l’extrema dreta i que ha estat negociant les condicions del sector amb el govern: Plataforma pagesa. Tot i la necessitat d’aquestes mobilitzacions i la certesa que també són necessàries les negociacions amb el govern, la pagesia agroecològica es mostra crítica amb les demandes que es fan: algunes d’elles apuntalen el sistema agroindustrial hiperdependent de combustibles fòssils i de fertilitzants, un sistema obsolet i insostenible que cal revertir. Entitats com Eixarcolant o l’Assemblea Pagesa de Ponent, publiquen els seus manifestos per un nou sistema alimentari agroecològic; un anàlisi que nosaltres compartim.
El 25 de febrer, L’Assemblea Pagesa convoca una assemblea oberta també a la ciutadania crítica, amb l’objectiu d’organitzar la pagesia agroecològica i portar aquesta veu a les mobilitzacions. Aquesta trobada ha derivat en les mobilitzacions d’aquest passat 23 de març: unes accions centrades contra la gran distribució, principal responsable de la situació actual, que continua augmentant els seus beneficis mentre paga cada cop menys a les productores. Adjuntem els manifestos esmentats d’Eixarcolant i l’Assemblea pagesa; també un article que clarifica el posicionament d’aquests diferents agents en els primers dies de mobilitzacions.
A hores d’ara, els avenços aconseguits en la taula de negociació en matèries com la gestió de l’aigua en sequera, podrien caure degut a la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, no n’hi ha prou amb negociar amb les institucions, cal que la pagesia i la ciutadania ens organitzem per generar maneres de produir i consumir alternatives al sistema capitalista i resilients davant la situació actual del sector primari i el context de crisi ecosocial en què ens trobem: una pagesia que no exploti les persones, una pagesia que faci un ús eficient i just dels recursos naturals, que cuidi la terra i així pugui perdurar en els anys, una pagesia que vol alimentar les persones i no enriquir-se amb macroprojectes… Volem aprofitar aquest moment clau en què tothom ens mira per enfortir i crear assemblees locals que se sostinguin en el temps i que vetllin per la petita pagesia i pel dret a una alimentació saludable per a tothom.
Esperant haver aclarit una mica el que ha passat en les últimes setmanes i amb ganes de mantenir-vos informades, adjuntem també altres articles que poden ser del vostre interès:
https://directa.cat/pagesia/
https://directa.cat/terra-fertil-per-la-pagesia-o-industria-agroalimentaria/
https://embat.info/qui-es-qui-al-camp-catala/
Per una pagesia petita que alimenti els seus pobles!