Des de GraMa estem fent un projecte de recuperació de la memòria rural viva, entrevistem persones grans del poble, busquem fotos i documents per saber com era la vida rural, per entendre perquè és com és avui i imaginar com volem que sigui.
Ara fa un parell de setmanes entrevistant al Sebastià de Sant Pere, de vuitanta anys, ens va dir una veritat colpidora, davant de la pregunta que ha millorat i que ha empitjorat des que eres jove ens va respondre: «Moltes coses han anat a millor, però si seguim així que menjareu vosaltres?».
El Sebastià va néixer en un món en què el motor econòmic del seu entorn, on anava el treball i els recursos i la prioritat era l’alimentació. Per això ell veu la importància d’aquesta, sap que podem viure sense cotxes, sense mòbils, sense electricitat, sense petroli, però no sense menjar. Sap que la nostra alimentació no pot dependre d’altres països, perquè si falla la cadena de subministrament global ens quedem sense menjar. Sap que els diners no ens alimenten i que sobre el ciment no podem cultivar. Sap que sense menjar, com la resta d’animals, no vivim.
El moment actual requereix una reflexió profunda i una aposta determinada per construir alternatives a aquest sistema boig i depredador que va contra la vida. El capitalisme és un monstre cec que només busca el benefici a curt termini, que destrueix tot el que necessita i que ha fet inviable la producció d’aliments.
Cal construir sistemes alimentaris locals, fer enfortir la sobirania dels nostres pobles i del nostre territori, cal desenvolupar alternatives socials i comunitàries, on la vida estigui al centre. Per fer-ho cal organitzar-nos i construir un contrapoder que augmenti la nostra sobirania i que ens permeti confrontar al capitalisme.
Què n’opinés? En parlem?
Escriu-nos i posem mans a la feina!