La nostra comarca té una història agrícola important, es terra de masies i de mosaic agroforestal. Des de fa segles s’ha viscut de i amb l’agricultura i l’aprofitament del bosc. Amb l’arribada de la industrialització i especialment a partir dels anys 70 la comarca va canviar molt. Urbanitzacions i creixement demogràfic, davallada del sector primari, tancament de moltes explotacions i creixement de les existents. Aquest fenomen global va ser especialment rellevant al vallès per la seva proximitat a Barcelona i les seves bones comunicacions.
Avui ens trobem en un moment on mai hi havia hagut tant poca gent agricultora i ramadera. Si ens mirem les dades de superfícies municipals del Vallès Oriental ens trobem amb que un 63% és massa forestal, un 25% és superfície agrícola i un 6% està urbanitzat. Si un 1,6% de la població activa és dedica al sector primari, això vol dir que és aquest 1,6% que gestionaria aquest 25% de territori agrícola més una part de la superfície forestal. La superfície agrícola no s’ha reduït proporcionalment al número de persones que s’hi dediquen, de fet, estaríem en unes de les dècades amb major superfície agrícola disponible per persona activa al sector primari de l’últim segle.
Per tant, com pot ser que l’accés a la terra sigui cada vegada més complicat?
Les conseqüències d’un fenomen global a nivell local
L’abandonament de l’activitat agrícola ha sigut un fenomen sostingut a tot Europa i en general a tots els països industrialitzats des de l’inici de la modernització agrícola als anys 30 però particularment intensa als anys 60 amb l’anomenada Revolució Verda, que va introduir tècniques de cultiu més intensives basades en la inversió en maquinària, pesticides, fertilitzants químics i llavors de varietats estandaritzades i modificades. Per un costat, la necessitat de fortes inversions en infraestructura i la dependència externa dels insums va fer augmentar els costos de la producció. Per l’altra, la forta competència en els mercats globalitzats apretava els preus de venta a la baixa mentre s’hi afegia la desigual relació amb la gran distribució. Com a resultat, els marges de la pagesia es van veure reduïts a l’extrem, obligant-los, en el cas de que no abandonin l’activitat, a necessitar cada vegada més terra per viabilitzar econòmicament les seves explotacions i a dependre de les subvencions estatals i europees.
De fet les dades dels últims censos agraris mostren com ha augmentat la tendència a la concentració parcel·lària i com cada vegada hi ha menys explotacions però més grans1, de manera que hi ha poca disponibilitat real i econòmicament assequible de terres.
No podem deixar de dir que l’expansió de l’agrobuisness per tot el món també ha portat fortes conseqüències al Sud Global, sota noves formes de neocolonialisme que segueixen deteriorant les condicions de vida i afectant profundament les bases de sosteniment i reproducció social de les economies camperoles i indígenes, desposseint-les de la terra i els recursos i integrant-les en l’economia de mercat2.
Aterrant de nou a Catalunya i al vallès, podem dir que com a resultat de la modernització les noves generacions estan heretant un sistema alimentari globalitzat i injust, extremadament depenent de recursos finits, que deteriora i consumeix les bases materials sobre les quals es sosté (sòl, aigua, cicles de nutrients i materials) a la vegada que també ho fa amb les estructures socials i culturals que han custodiat els sabers i fers necessaris que ens podrien permetre reescriure la nostra relació amb el territori i l’alimentació.
Per altra banda veiem com són majoritàriament les persones joves les que estan iniciant noves explotacions des de l’agroecològia i plantejant nous models. Nous i no tant nous projectes que volen construir un altre model alimentari i social. Cada cop hi ha més persones que volen tornar a les zones rurals i hi ha noves persones joves que es volen dedicar al sector primari, però l’accés és molt difícil. En un país en que el 66% de la pagesia tenen més de 55 anys, parlar del relleu agrari és més que imprescindible. Necessitem persones produint aliments i vinculades al territori, per cuidar-lo i per protegir-lo. Necessitem garantir l’accés als mitjans i al coneixements i construir nous models que facin viable produir aliments en un context que cada cop ho fa més inviable.
Causes de la manca de relleu generacional al Vallès Oriental
Aquestes dinàmiques globals és concreten a casa nostra a través de diferents elements que podem identificar i que ens interessa anomenar per tal de poder revertir aquesta dinàmica i generar propostes creatives cap a un model alimentari arrelat al territori, just i resilient. Identifiquem doncs, a través de la nostra pròpia experiència i del que diversos informes i diagnòstics ja fa temps que venen dient diverses causes que dificulten el relleu generacional:
- L’accés a la terra i a la infraestructura: el preu de la terra és alt i hi ha poca terra disponible ja que sovint les explotacions existents busquen ampliar superfície i qui ja la té la necessita. A la vegada sovint hi ha poca confiança dels propietaris amb els nous contractes agraris d’arrendament. Pel que fa a la infraestructura, les amortitzacions són molt llargues degut als reduïts marges i a les altes inversions, fent inviable l’entrada a certs sectors només amb el crèdit (calen subvencions o molt capital previ).
- Normativa poc adequada: La quantitat de burocràcia i gestions administratives ha sigut anomenat recurrentment pel sector. Així com normatives ambientals i urbanístiques fetes sense tenir en compte les necessitats del sector agrari o sense una lògica agroecològica.
- El coneixement de l’ofici: els sabers i pràctiques d’una agricultura i ramaderies sostenibles s’han anat erosionant a favor del model d’agricultura convencional i de ramaderia intensiva. La transmissió generacional d’aquest coneixement s’ha tallat, i en la major part dels contingut curriculars la perspectiva agroecològica hi té poca presència. Els oficis adjacents a l’activitat agrària encara s’han perdut més . Per tant, els nous projectes sovint necessiten d’un període d’aprenentatge que han de fer en solitari, tot dificultant encara més la viabilitat econòmica.
- La viabilitat econòmica: com dèiem, la inversió inicial i els marges tant petits dificulten les noves incorporacions en l’agroindústria convencional, i es difícil que les filles hereves de les explotacions existents vulguin seguir amb el negoci familiar. Pel que fa a les iniciatives de producció agroecològiques que necessiten vendre a preus majors i han de crear nous circuits de comercialització, sumant a les dificultats per comunicar la diferència respecte el producte convencional, sovint fan necessaris grans esforços col·lectius de grups reduïts de gent més sensibilitzada per tirar endavant.
- La forma de vida: Hi ha un canvi social que identifica la forma de vida de pagès com un element del passat, a la vegada que segueix tenint molt poc reconeixement social. Els canvis en les formes de vida urbanes de la major part de la gent consumidora està precaritzada, fet que també implica menys temps per aconseguir i preparar els àpats, provocant un canvi de la cultura gastronòmica cap a menjar econòmic, fàcil i ràpid d’aconseguir i preparar, on la qualitat nutritiva dels aliments ni l’impacte ecològic ni social són prioritzats.
Com es pot veure, l’economia de mercat i les normes estatals que l’acompanyen fan inviables les petites granges o produccions. Veiem clarament com el capitalisme cada cop és més incompatible amb la vida i amb l’agroecologia. Anem a veure que s’està fent i què podríem fer.
Les propostes que ja existeixen
A Catalunya, i cada cop més la nostra comarca, som pioneres en desenvolupar propostes que ajuden a garantir el relleu generacional.
Cadascuna d’aquestes propostes donaria per un article, però en volem destacar algunes que incideixen en un o diversos dels elements que veiem rellevants.
- Propostes municipals: En aquest àmbit destaquem els projectes de Dinamització Local Agroecològica. Concretament, volem destacar el projecte de Palou (Granollers). El projecte ha permès oferir terra no cultivada a productors, permeten també produccions més intensives i que generen més ocupació com l’horta. També ha fet més viable l’activitat agrària en crear una marca pròpia i canals de comercialització com un mercat propi.
- Propostes supramunicipals: Aquí hi ha moltes iniciatives, en destaquem algunes. En primer lloc, l’escola de pastors, com a projecte de formació i de conservació d’un ofici en perill d’extinció. El segon els espais tests, com espais de formació pràctica i d’incubació de projectes; projectes de foment de la ramaderia extensiva, com el que s’està fent al Montseny; i per últim, terra franca, un exemple de projecte de banc de terres que posa en contacte propietaris amb terres buides amb pageses que volen treballar la terra.
- Iniciatives privades: Cooperatives o projectes més personals impulsats per gent jove i que ja són referents. El més habitual són projectes d’horta, la majoria de gent jove que es posa al sector primari ho fa per produir verdures. A la nostra comarca destaquem la Kosturika i Cal Cerdà, dos projectes cooperatius ben consolidats que produeixen verdures ecològiques de proximitat. En ramaderia la nostra comarca també té diferents exemples de persones joves agafant relleu, en destaquem dos: el ramat Vilamajor, un ramat de cabres blanca de Rasquera que pastura franges d’urbanitzacions per la prevenció d’incendis, i les vaques de Can Tàpies, en el que la Susanna i el Martí van reconvertir l’explotació familiar a vaques ecològiques per poder seguir amb l’explotació.
Nous camins per recórrer
A banda del que s’està fent ja i que creiem que cal continuar impulsant, volem compartir i plantejar nous camins que avancin cap a un canvi de model. Propostes que aportin des de l’agroecologia en una transició revolucionària, social, no només sectorial, en el que canviem radicalment l’organització de la societat i la nostra forma de viure (alimentar-nos, treballar, relacionar-nos…,).
Què hi podem fer? Pensem que en el context de crisi ecològica, ambiental, energètica i social actual, el paper de l’agroecologia és rellevant en plantejar alternatives en tant que garanteix quelcom tan bàsic com l’alimentació i ho fa plantejant una nova relació amb el territori i les altres formes de vida. Pensem que ens cal desenvolupar models reproduïbles i/o escalables que permetin alimentar-nos localment i canviant la relació amb el territori i entre les veïnes.
Cal que aquestes propostes donin resposta a les principals problemàtiques que hem identificat abans i, per tant, que plantegin noves formes de propietat, nous models de producció i distribució no basats en el mercat, i noves comunitats que permetin altres formes de socialització.
Accés a la terra i a la infraestructura bàsica
La construcció de la modernitat va anar acompanyada de la pèrdua de l’accés als mitjans bàsics per sostenir la vida, la terra i els boscos van passar a ser mercaderies i la vida vinculada al territori va deixar de ser viable. Pensem que la forma de vida basada en la gestió comunal té elements interessants a recuperar però adaptant-ho i aprofitant els desenvolupaments tècnics, culturals i demogràfics actuals.
Plantegem una estratègia de transició que empenyi propietat privada cap a propietat col·lectiva i propietat col·lectiva cap a propietat que vulgui esdevenir comunal. Entenem la propietat comunal com aquella que és de les veïnes d’un territori. Això no es pot donar avui perquè no existeixen institucions d’autoorganització veïnal, però creiem que sí que es pot garantir des del que és col·lectiu la finalitat de cobrir les necessitats de les habitants del territori.
Proposem dotar-nos d’estructures col·lectives que financin i custodiïn la terra, les finques i les infraestructures clau, per garantir l’accés a aquestes infraestructures de qui vol produir, i per què la feina col·lectiva per engegar-les sempre segueixi amb la finalitat d’alimentar persones. Quan com a pageses autònomes o com a petites empreses o cooperatives entrem al mercat, hem de fer la feina i la inversió econòmica inicial individualment, si el negoci ens va bé, els beneficis queden per nosaltres, però si ens va malament acabem malvenent o perden tota la feina feta i els diners invertits. Pensem que fer-ho col·lectivament possibilitaria el relleu generacional, permeten tant l’entrada de persones joves, com la “reconversió” o “canvi de tasques” de persones més grans.
Nous models de producció i consum
Què, com i per a qui es produeix no són decisions que prenguem socialment o conscientment, sinó que es fa d’acord amb unes lògiques de mercat. En la producció d’aliments les dinàmiques no es veuen afectades només pel mercat dels mateixos productes sinó també en el mercat especulatiu així com amb les ajudes com la PAC, que condicionen el que es produeix i com es produeix.
En el mercat capitalista les productores i les consumidores tenen interessos oposats, ja que el productor vol vendre al preu més gran i el consumidor comprar al menor preu…,. en tant que el mercat deshumanitza i invisibilitza les relacions fa que depenguem més que mai les unes de les altres però a partir d’una competència entre nosaltres.
Cal construir nous models, no basats en la mercaderia sinó en l’ús d’allò que produïm. Les pageses o les pastores volem tenir una vida digna cuidant el territori i produint aliments per les nostres veïnes, les persones volem alimentar-nos amb productes de qualitat, que respectin l’entorn i a un preu assequible. Com fer-ho? No tenim interessos oposats, de fet volem cooperar, quines formes ens hi ajuden?
Plantegem la creació de cooperatives de producció i consum. L’objectiu de la cooperativa és alimentar les seves sòcies, sostenint, a les seves sòcies productores. Ens ajuntem per fomentar l’agroecologia i tenir la capacitat real (coneixements, infraestructura, terra, …) d’alimentar a les sòcies i al màxim de veïnes tot cuidant el territori. I en concret com podria funcionar? Doncs una cooperativa amb persones treballadores que garanteixen la producció i la logística, i unes consumidores que aporten una quota per mantenir els costos de la producció dels seus aliments. A canvi reben els productes que necessiten. La cooperativa també pot comprar productes que no produeix i vendre cap enfora productes que produeix més enllà del seu consum.
A banda les sòcies poden aportar treball “voluntari” a la cooperativa ja sigui en la producció, en la logística, en la comunicació…, Unes hores fixes setmanals o mensuals. Aquesta cooperativa en la mesura que tingui capacitat també podria rebre cessions de recursos i infraestructura dels projectes explicats anteriorment o similars, o adquirir-la directament ella i compartir-la amb altres projectes germans.
Aquest model fa viable per gent jove iniciar l’activitat, ja que les inversions s’assumeixen col·lectivament. També permet atansar l’ofici a més persones, ja que les persones de la cooperativa poden col·laborar amb les tasques productives i per últim permet generar comunitats que acompanyen materialment i emocionalment a la productora. Acostar la producció al consum té molts avantatges que donarien per un altre article.
En la mesura que sigui possible plantegem estructures que puguin realitzar aquestes tres funcions i que puguin enllaçar-se en un procés més ampli de transformació social. Projectes que posin al centre el suport mutu i no la competició, projectes amb una visió integral de la problemàtica i la resposta. Pensem que cal facilitar que la gent jove torni a posar els peus, els caps i els cors a la terra, no només per garantir el relleu generacional de la producció d’aliments sinó sobretot per impulsar i liderar un canvi necessari de model que ens permeti continuar alimentant-nos.
Escrivim aquest article amb voluntat de comunicar aquesta perspectiva, de posar-la a debat i de fer-la real. Si t’han ressonat aquestes idees o vols conèixer més, si vols impulsar algun projecte amb aquestes perspectives, t’agrairem que ens contactis.
1http://indicadors.arrandeterra.org/informe/
2“Lluny d’aconseguir avenços en aspectes socials, l’auge i l’expansió del capitalisme van provocar un deteriorament dramàtic del benestar humà. En totes les regions analitzades, la incorporació al sistema mundial capitalista es va associar a un descens dels salaris per sota del nivell de subsistència, a una reducció de l’estatura humana i a un augment marcat de la mortalitat prematura”. Article complet a: https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa-icta-uab/detall-noticia/l-expansio-del-capitalisme-va-provocar-el-deteriorament-del-benestar-huma-1345813167532.html?detid=1345869588597