Com fem accessible els nostres productes? Com ho fem per guanyar-nos la vida sense jugar amb el preu dels aliments? Com depenem menys de materies primeres el preu de les quals no pararà d’augmentar els propers anys? Com ho fem per garantir-nos una feina digna?
Aquestes, són algunes de les moltes preguntes que ens han acompanyat des de que GraMa va néixer. Enguany, tornen amb força vist que el preu de la vida no para de pujar mentre els salaris es mantenen i l’economia de projectes com el nostre mai li sobra coixí.
Un altre dilema que ronda sovint pels nostres caps és: què passa amb el sector primari? Per què és tan difícil que explotacions petites i mitjanes com la nostra siguin viables? Veiem com molts companys pleguen cansats o tenen salaris miserables malgrat treballar més hores que un rellotge.
Pensem que la resposta és que aquests projectes no són viables dins del mercat capitalista.
En aquest mercat els petits productors han de deixar d’existir (tendència que es dona des de fa mig segle) per tal que l’agroindústria que té la producció ben apamada goberni totalment el mercat. Cal aclarir que ha estat així gràcies a l’ús de fertilitzants químics, a l’economia d’escala, a una llarga cadena de distribuió o al cultiu en planes per tal de tenir grans extensions, entre d’altres. Aquesta opció ens aboca a la pèrdua de la biodiversitat, a la homogeneització de les varietats de cultius (i amb això a la menor resiliència al canvi climàtic) o a l’oblit de pràctiques tradicionals de conreu. Però el que és més rellevant: deixa en mans d’unes poques empreses la nostra capacitat d’alimentar-nos i tenir cura del paisatge.
En canvi, les explotacions petites i mitjanes són la punta de llança per tal de revertir aquesta tendència. Com ho fem aleshores? No en traurem l’entrellat clar amb aquestes poques línies, però aquest repte ens ha d’animar a pensar altres relacions econòmiques que no responguin només a la lògica del diner. Com calculem el valor econòmic dels innumerables serveis ecosistèmics que duem a terme? Com per exemple captació de CO2 de l’atmosfera, recuperació de varietats tradicionals o prevenció d’incendis. El món actual ens ho paga sent els primers damnificats pels efectes del canvi climàtic.
Un últim punt; com ho fem per garantir producte de proximitat sense petits projectes? A pocs llocs trobem grans extensions de terra fèrtil ni és fàcil l’accés a la terra. No ens oblidem que la majoria de la humanitat encara s’alimenta amb horts de petites explotacions.
Aquestes reflexions eren la prèvia per dir que a GraMa lluitem per no apujar els preus dels aliments, tot i que, evidentment, aquest context ens afecta i ens determina. També per esmentar que, entre els nostres maldecaps, hi ha esbrinar aquestes noves formes de relacionar-nos econòmicament. Les sòcies sou una peça important per tal d’ajudar-nos a aguantar aquests embats del mercat, així com els del clima en forma de fortes tempestes tal com va passar el 16 de setembre. Gràcies a les sòcies ens asseguren aquest coixinet per tal de no ser tan fràgils davant l’hostilitat del sistema, alhora que les sòcies consumidores ens donen certa previsió de les cistelles i el producte que hem de fer. A més, hi ha un altre element molt important per a seguir endavant: el suport moral d’un gruix de gent que creu que el que fem val la pena.
Per aquest motiu us demanem que corri el boca-orella pel Baix Montseny per tal de ser més sòcies i consumidores regulars.
Que l’agroecologia us acompanyi.