Avui us parlarem de l’escudella, un dels plats per excel·lència del receptari tradicional català. De fet, l’escudella és el plat de sopa documentat més antic d’Europa, que data del segle XIV. Des d’aleshores i durant molt de temps, l’escudella era el pal de paller de la vida ordinària, i no pas aquell plat anecdòtic i extraordinari del dia de Nadal a què l’hem relegat avui en dia.
Com diu la Maria Nicolau, de qui la Laura és tan aficionada que no pot sinó parlar-vos-en, “L’escudella no és un caldo, no és verdura bullida, no és una carn estofada ni uns llegums guisats, ni tampoc és un plat de pasta, sinó que és totes aquestes coses alhora”. El seu origen el trobem en les famílies pageses que bullien les restes de collita i d’altres aliments del rebost com pasta o llegums. És per això, que d’escudella no n’hi ha una sinó tantes com cases la cuinen i com varietat d’hortalisses de temporada tenim a l’abast. Amb cada cistella, una escudella diferent!
Per si voleu alguna referència, us adrecem a la recepta d’escudella barrejada de la Marina Duñach, a través d’un video gravat a Can Jornet de Gallecs, la masia on el Santi ens mol la farina per fer el pa de Grama. Van participar d’aquest audiovisual el projecte agroecològic el Rave Negre, que van ser pioneres en horta al Vallès i van plegar fa un parell d’anys, i també el grup de consum de Mollet del Vallès Cinc Quarteres, que s’organitzen per abastir-se d’aliments i fer suport a la pagesia.
Feliç escudellada