Després de 4 anys fent-vos la cistella i el pa setmanalment, hem decidit pujar preus. És una decisió que tenim pendent des de mitjans del curs passat i l’hem ajornat tant com hem pogut, però finalment ho durem a terme.
Qualsevol gerent d’un supermercat riuria d’aquestes línies. Les grans cadenes alimentàries cada dia tenen major poder sobre el que mengem o deixem de menjar i no els tremola gaire el pols a l’hora de pujar preus. Algunes ja van demostrar la cara dura que tenien quedant-se l’estalvi que havia de ser per a la ciutadania quan el govern va decidir abaratir l’IVA d’alguns productes el curs passat(1). En el que portem d’any s’han encarit un 12% de mitjana el preu dels aliments, i sabem que moltes de vosaltres ja ho heu notat cada cop que sortiu a fer la compra. Per a nosaltres és un tema sensible ja que no només volem dedicar-nos a cultivar el que mengeu i elaborar el pa amb els millors productes i de proximitat, sinó que volem que aquests no siguin privatius per a ningú. És per aquest motiu que hem aguantat tant com hem pogut.
Per altra banda, lluitem per ser més resilients a aquestes pujades de preus, ja que depenem poc respecte l’agroindústria d’entrades d’energia provinents del combustible fòssil. Practiquem un tipus d’agricultura en la qual emprem poca maquinària, això sí, a costa de més hores de feina nostres, i procurem que els nostres productes viatgin el menys possible i que es quedin alimentant la gent de l’entorn on vivim. Així mateix ho procurem amb el producte que no produïm nosaltres mateixes, com és el cas de la fruita (la majoria de les vegades provinent de la província de Lleida) o la majoria d’hortalisses, que acostumen a ser del Jose de Vilamajor o de la cooperativa Tres Terres (Vallès Oriental o Maresme).
Malgrat tot, no som indiferents a la pujada de preu que ha patit l’oli o el gra en el cas de l’elaboració del pa. L’any passat ens vàrem fer nosaltres mateixos el blat als camps de Can Parera (Sant Pere de Vilamajor), però a Gallecs (Mollet del Vallès) que és on compràvem la resta de farina, aquest estiu no n’han collit degut a la sequera. Hem hagut de trobar nous proveïdors que malauradament també s’han vist abocats a pujar preus.
A tot això, cal afegir el fet que també s’encareix la vida per les treballadores de Grama. Però voldríem remarcar quelcom, i és que cada cop és més palès que menjar ecològic i de proximitat no és més car que comprar a les grans cadenes alimentàries (2). Encara menys si tenim en compte el preu que paguem contaminant l’entorn, perdent sòl fèrtil o abocant-nos a les mans de l’agroindústria que decideixen què mengem i d’on ve.
Grama no existeix per al nostre lucre personal, sinó perquè creiem que cal canviar el model alimentari, recuperar el sector primari i cuidar de l’entorn.
Esperem que entengueu la decisió. Salut, lluita i agroecologia!
- https://elpais.com/economia/2023-01-05/facua-denuncia-a-siete-cadenas-de-supermercados-por-no-rebajar-el-iva-en-algunos-productos.html
- https://directa.cat/lexcusa-del-preu-de-lalimentacio/